Aquest estudi combina diferents metodologies per apropar-se a la realitat del que hem anomenat eix Girona-Perpinyà (o senzillament, l’eix), la part nord de l’EURAM i una baula essencial del corredor mediterrani, en tant que, com acabem d’apuntar, se situa a la frontera administrativa entre estats, amb els reptes que això planteja, i perquè representa la porta del node central Barcelona cap a la dorsal central europea. Fent un repàs als continguts, en primer lloc, hem fet una explotació de dades comparades prenent com a unitat bàsica els territoris de l’eix, és a dir, la demarcació de Girona i la Catalunya Nord. Hem tractar de representar, quantitativament i en la mesura de les possibilitats, la societat, l’economia, el territori i les infraestructures de transport d’aquestes unitats, comparades o completades amb les que són la seua immediata referència (Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i l’EURAM). En segona instància, hem desplegat un capítol realitzat amb fonts primàries, que han sigut les entrevistes a experts i agents clau del territori estudiat, que sobretot han precisat quines són les necessitats en matèria d’infraestructures de transport, quines són les prioritats, quines les possibilitats de cooperació transfronterera i els sectors econòmics per donar-ne impuls. Acabem amb un balanç propositiu encapçalat pel paper que pot jugar l’eix Girona-Perpinyà en tant que pont del hub de Barcelona cap a l’eix central de desenvolupament europeu. Aquí es presenten diferents propostes que l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa pren com a seues, però que són el reflex del que s’està demanant des del món acadèmic, empresarial i tecnicoadministratiu per a aquest territori.
