L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de l’administració local

The Valencian autonomous community is a bilingual Spanish region where, alongside Spanish, a second language is officially recognized. Yet in many areas of the Valencian administration the language law is not implemented. This paper explores the presence of the two official languages in the electronic communications of this region’s city and town council agencies. It combines a variety of methods (use of secondary data, content analysis and a variation of the “mystery shopping” technique) with statistical analysis of data merged into a unit matrix of 397 municipalities. A comparison of present webpage data with data from 2005 to 2010 reveals that there has been advancement on the implementation of legal provisions: Spanish monolingual web pages are being replaced by bilingual portals. Evidence also shows a greater presence of Valencian in the official social media accounts and in telephone and email interactions. However, the use of Spanish on public administration websites is still prevalent. Likewise, this study confirms the significant power of the social use of language, influenced in part by the political party in power. / El País Valencià és un dels territoris de l’estat espanyol on es parla el català i on aquesta llengua és oficial. No obstant aquesta condició, hi ha molts àmbits de l’administració on no s’acompleix la llei. En aquest treball s’ha volgut parar atenció a la presència de les llengües oficials d’aquest territori en la comunicació telemàtica dels seus ajuntaments. Per a aquesta finalitat, s’han combinat diferents metodologies (explotació de fonts secundàries de dades, anàlisi de contingut i una variant de la tècnica de la “compra misteriosa”) i s’han fet confluir les dades en una matriu unitària que s’ha explotat estadísticament. Les dades de les pàgines web s’han pogut comparar amb una sèrie anterior de 2005 a 2010 i mostren una clara milloria, amb la substitució de pàgines monolingües espanyoles per portals bilingües. També s’ha pogut comprovar el pes majoritari del català als comptes oficials de xarxes socials i en les interaccions telefònica i per correu electrònic. En canvi, els espais d’administració electrònica encara estan molt limitats a l’espanyol. Així mateix, s’ha confirmat el poder explicatiu dels factors lingüístics, però també dels polítics, en tant que unes opcions estan fomentant més que altres l’ús del català.