Reseñas: 1. Reseña de Manuel López-Benito en Clásica2. Revista de Ópera y Música Clásica: http://clasica2.com/?_=/clasica/La-Musica-Clasica-y-la-Literatura/Mozart-en-Espana-Estudios-y-recepcion-musical 2. Reseña de José Prieto Marugán en Melómano. Revista de Música Clásica (ISSN: 1136-4939), nº 228, marzo de 2017, p. 64. 3. Reseña de Rigoberto Macías en Cuadernos de Investigación Musical (ISSN: 2530-6847), nº 1, 2017, pp. 150-157. https://www.revista.uclm.es/index.php/cuadernosdeinvestigacionmusical/article/view/1313 4. Reseña de Xoán Carreira en Mundoclasico: https://www.mundoclasico.com/ed3/documentos/29411/Mozart-Espana  

  1) Reseña de Josep Maria Gregori Cifré en Critica Bibliographica (vol. C, febrero 2013): http://www.academiaeditorial.com/web/talavera 2) Reseña de Leticia Yustos en DoceNotas. Revista de Música y Danza, 2012: http://www.docenotas.com/portada/publicaciones/libros/una-obra-del-profesor-capdepon-rescata-el-patrimonio-musical-de-la-colegiata-de-talavera-en-el-xviii 3) Reseña en MusicaAntigua.com, 2012: http://www.musicaantigua.com/libro-sobre-la-musica-en-la-colegiata-de-santa-maria-la-mayor-de-talavera-de-la-reina-durante-el-siglo-xviii/ 4) Reseña de Juan José Fernández Delgado en LibrosdeToledo.org, 2012: http://librosdetoledo.org/Noticias.php 5) Reseña de Thomas Schmitt en RILM Abstracts on line, 2013: http://submissions.rilm.org/add/?accId=823411&authorId=823411 6) Reseña de Cristina Martí en Papeles de Música, 2012: http://papelesdemusica.wordpress.com/2012/04/13/paulino-capdepon-rescata-el-patrimonio-musical-de-la-colegiata-de-talavera-en-el-xviii/  

Estudio sobre la evolución histórica de la capilla musical talaverana de la Colegiata de Santa María la MAyor de Talavera de la Reina, en el contexto de la primera mitad del siglo XIX, analizando el papel de la música en las celebraciones religiosas de dicho centro religiosa y de la propia ciudad. Se estudia la organización interna de la capilla, el repertorio sacra y se da a conocer la edición crítica de obras inéditas de maestros de la capilla talaverana. COmo anexo se incluye el documentario musical.

Estudio colectivo que analiza los intercambios y relaciones musicales entre España e Italia desde el siglo XVI al XX.

 

Emotions and Belonging in Forced Migration takes a sociology of emotions approach to gain a better understanding of the present situation of forced migration. Furthermore, it helps to bring the voices and views of forced migrants to academic and public debates in Western society, where they have been generally absent and often investigated with predefined concepts and categories based on theories having little relevance to their cultural and social experiences. This work, however, is based on an inductive methodology that carefully carries the voices of forced migrants throughout the research. Therefore, it will be of interest for various audiences from different disciplines in social sciences, as for any readers seeking to learn more about the refugees in his building, neighbourhood, city, or country. Finally, it provides an insightful lens for those who wants to know more about Syria and the Arab uprisings after 2010: It is the first study of what Syrians feel during the entirety of their difficult ordeal fleeing Syria, traversing different countries in the global South, and landing in Western ones. No other book treats this thematic focus with the same geographic and temporal breadth.

Pendiente de publicación

Pendiente de publicación

A lo largo del proceso de enseñanza-aprendizaje, los alumnos se enfrentan a una serie de contenidos teóricos para los que la planificación y la organización son dos elementos fundamentales. El presente trabajo pretende mejorar la planificación y la organización de las tareas escolares en alumnos de Educación Primaria diagnosticados con TDAH (Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad). Partiendo de una base teórica en la que se recoge información acerca de este trastorno (definición, rasgos, etiología…), se presenta una propuesta con la que se pretende ayudar a este tipo de alumnado y cuyo principal ámbito de intervención es el educativo. Esta propuesta se centra tanto en la planificación/organización del estudio como en las estrategias de procesamiento (técnicas de estudio), dedicando su último apartado a la formación del profesorado en lo tocante a este trastorno (reflexión sobre su formación y conocimientos, cuestionarios para profesores, recopilación de estrategias y pautas de actuación…).

Libro de Telva Martel Casado Avanza Editorial

El yacimiento arqueológico de Carracalleja nos ha aportado un rico repertorio de más de 2.500 materiales de cronología romana, como viene especificado en el inventario arqueológico de Castilla y León. Afortunadamente gracias a la cerámica recogida en prospección sabemos que nos encontramos frente a un asentamiento de época romana entre los siglos II y VII, manteniendo el prototipo de los modelos de las villas romanas de buena parte de Hispania. Así mismo se han recogido numerosos metales, fragmentos de huesos, así como útiles de piedra y diversos mosaicos, que no hacen sino completar la documentación de este yacimiento.

Aquest estudi combina diferents metodologies per apropar-se a la realitat del que hem anomenat eix Girona-Perpinyà (o senzillament, l’eix), la part nord de l’EURAM i una baula essencial del corredor mediterrani, en tant que, com acabem d’apuntar, se situa a la frontera administrativa entre estats, amb els reptes que això planteja, i perquè representa la porta del node central Barcelona cap a la dorsal central europea. Fent un repàs als continguts, en primer lloc, hem fet una explotació de dades comparades prenent com a unitat bàsica els territoris de l’eix, és a dir, la demarcació de Girona i la Catalunya Nord. Hem tractar de representar, quantitativament i en la mesura de les possibilitats, la societat, l’economia, el territori i les infraestructures de transport d’aquestes unitats, comparades o completades amb les que són la seua immediata referència (Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i l’EURAM). En segona instància, hem desplegat un capítol realitzat amb fonts primàries, que han sigut les entrevistes a experts i agents clau del territori estudiat, que sobretot han precisat quines són les necessitats en matèria d’infraestructures de transport, quines són les prioritats, quines les possibilitats de cooperació transfronterera i els sectors econòmics per donar-ne impuls. Acabem amb un balanç propositiu encapçalat pel paper que pot jugar l’eix Girona-Perpinyà en tant que pont del hub de Barcelona cap a l’eix central de desenvolupament europeu. Aquí es presenten diferents propostes que l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa pren com a seues, però que són el reflex del que s’està demanant des del món acadèmic, empresarial i tecnicoadministratiu per a aquest territori.

Aquest estudi combina diferents metodologies per a acostar-nos a la realitat d’aquests eixos industrials, que tenen una tradició més que centenària, però també un present i un impuls renovat per a afrontar el futur. Fent un repàs als continguts, en primer lloc, hem fet una explotació de dades comparades prenent com a unitats les que hem avançat anteriorment. Hem intentat aproximar-nos, quantitativament i en la mesura de les possibilitats, a la població, el territori, l’economia, i en especial a la indústria d’aquestes unitats, comparades o completades amb les que són la seva referència immediata (Catalunya, el País Valencià i l’EURAM). En segona instància, hem desplegat un capítol elaborat amb fonts primàries, que han sigut les entrevistes a experts i agents clau del territori estudiat, que sobretot han precisat quina és la situació actual de la indústria i quina potencialitat té. Acabem amb un balanç propositiu que ha de ser entès com una modesta aportació de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa al full de ruta de la reindustrialització de l’EURAM.

La crisi ha dut una nova onada de polítiques neoliberals a escala mundial i per a les ciutats s’ha introduït el terme “urbanisme d’austeritat” (Peck, 2012; citat a Martí-Costa i Tomàs, 2016: 188) o més aviat reintroduït, perquè ja se n’havia parlat en altres onades de polítiques neoliberals des dels vuitanta (Méndez i Caravaca, 1992). Ja abans d’aquesta profunda crisi, s’havia produït un canvi del gerencialisme a l’empresarialisme, que implicava l’ús dels partenariats publicoprivats per a atraure inversions, l’assumpció de les pèrdues per part de les institucions públiques quan les activitats privades fracassen i la priorització dels grans projectes urbans en compte de les polítiques redistributives (Del Romero, 2010; Martí-Costa i Tomàs, 2016: 188). Amb la crisi de 2008, s’ha combinat una “austeritat selectiva” amb l’estat del benestar com a objectiu, una sincronització entre desregulació i regulació promercat, i una descentralització de facto en la qual “l’Estat descarrega sobre les entitats locals competències que no exercirà” (Peck, 2012; citat a Martí-Costa i Tomàs, 2016: 189; vegeu també Peck, 2015; Jiménez, 2016: 53). Per tant, són fenòmens estructurals i polítiques neoliberals les que van condicionar fortament la governança local postcrisi, i la política d’austeritat té la seua culminació amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que algú ha llegit com un intent de recentralització i foment de la privatització dels serveis públics locals (Boix, 2014; Martí-Costa i Tomàs, 2016: 192). A aquesta recentralització li hem de sumar el procés lent però continuat de descentralització del nivell macro al meso, del govern central a les comunitats autònomes, que talla el flux competencial cap als nivells micro. I això és una anomalia en el conjunt europeu, on els països, en general, han tendit a completar la descentralització fins als últims nivells. L’accés de noves coalicions als ajuntaments en 2015 va possibilitar una nova forma de fer política, però precisament aquesta llei i el control per part del govern central ha limitat la seua capacitat de maniobra. No obstant això, la lluita contra l’especulació, la defensa dels serveis públics, la sostenibilitat, la crítica a l’austeritat o la reivindicació d’un habitatge digne (Martí- Costa i Tomàs, 2016: 192) han estat una constant i s’han desenvolupat mesures en aquesta línia a ciutats com Barcelona, Sabadell o València. Però també hi ha l’entrebanc de la manca de centralitat, que impedeix un desenvolupament correcte de les ciutats i els municipis de l’EURAM. Aquests no tenen l’autonomia necessària per a desenvolupar els projectes que els calen i això és molt clar en el cas de les infraestructures. Pel que fa a Barcelona, la manca d’autonomia ha forçat a fer ús de la planificació estratègica per a “construir consensos entre les diferents institucions i actors de la ciutat i de la regió metropolitana sobre els principals objectius a desenvolupar, i així millorar la posició de negociació amb el Govern espanyol per a assolir el màxim” (Martí-Costa i Tomàs, 2016: 193). La tensió entre Catalunya i l’Estat espanyol ha complicat una mica aquests processos de negociació. La concentració a Madrid de bona part del capital transnacional espanyol i la conversió definitiva de Barajas-Adolfo Suárez en el hub aeroportuari estatal, amb les sinèrgies en termes econòmics que impliquen fets com aquests, també ha acabat enfortint el centre enfront de les perifèries o centres perifèrics “rivals”. En un altre ordre de coses, en les converses que hem tingut amb els representants de les administracions locals és habitual la referència emfàtica a la proximitat d’aquestes als ciutadans. No hi ha cap altra amb un contacte més estret amb les persones a qui serveix i només amb això ja n’hi hauria prou perquè tingueren un pes important en l’estructura de l’Estat, tant en el finançament com en les decisions,1 com ja hem apuntat que passa en molts països de la UE. Això, però, encara és una reivindicació, no és un raonament lògic dut a la pràctica i per això considerem necessari visibilitzar el paper dels ajuntaments i les entitats locals. L’exposició de les dinàmiques que afecten els consistoris de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM) 1. Més encara quan hi ha estudis que demostren que el control sobre l’acció dels polítics és més gran en escales descentralitzades com la local (Persson i Tabellini, 2000; Hindriks i Lockwood, 2005; citats a Bosch i Suàrez, 2015: 52). la farem a través de diferents reptes: el finançament, l’estructura competencial i de serveis, la promoció econòmica, la planificació urbana, la transparència, la participació i l’estructura territorial. Aquests eixos seran els que articularan el contingut d’aquesta publicació, tant pel que fa als debats com a les entrevistes. Per tant, són les dimensions sobre les quals volem arribar a emetre un diagnòstic de certa validesa per a les administracions locals del conjunt del territori.

Manual de procediments per gestionar la col·lecció en una biblioteca pública

Història i catàleg de la Biblioteca del Doctor Corachan donada a la Biblioteca de Montserrat.

Disponible en: http://carlosmarichal.colmex.mx/deuda/HISTORIA-DEUDA-EXTERNA-AMERICALATINA.pdf

El incremento de la violencia en el país y los actos de corrupción en todos los niveles, han fragmentado el tejido social y deslegitimado las instituciones públicas, constituyendo un Estado fallido de derecho. El camino para cambiar ésta situación es a través de la promoción e investigación sobre la cultura de paz y de la legalidad, que incida en la creación de políticas públicas, metodologías, modelos de enseñanza, líneas de investigación y generación de conocimiento, y programas que permitan la interiorización de valores que conlleven a crear una mayor capacidad de transformación social positiva, es decir un empoderamiento pacifista. La transformación social y cultural que necesita nuestro país debe iniciar en el ámbito educativo, pilar fundamental para formación y construcción de las nuevas sociedades; es en este espacio donde proponemos la creación de planes de estudio en la educación básica, media y superior donde se incluyan la cultura de paz y cultura de la legalidad como ejes transversales, y convertir estos espacios formativos en verdaderas academias de paz.

Ciclo de conferencias y visitas guiadas. Dirección y coordinación: Mª Carmen Íñiguez Sánchez. Acto de homenaje al Dr. Manuel Acién Almansa. Por Juan Bautista Salado Escaño, Mercedes Navarro Pérez, Mª Carmen Íñiguez Sánchez. La ocupación del entorno de las ciudades islámicas en época omeya. El caso de Marroquíes Bajos (Jaén). Por Mercedes Navarro Pérez. Las primeras cerámicas vidriadas en al-Andalus: Una mirada arqueométrica. Por Mª Elena Salinas Pleguezuelo. Secuencia gráfica de la cueva de Ardales: De los últimos Neandertales a los primeros campesinos neolíticos. Sesenta mil años de cultura gráfica en Málaga. Por Pedro Cantalejo Duarte. El anfiteatro romano de Carmona. Por Alejandro Jiménez Hernández. Arqueología de la vivienda andalusí en la provincia de Málaga: una síntesis. Por Alejandro Pérez Ordóñez. Otras prehistorias: la aportación de la perspectiva de género a la Arqueología. Por Margarita Sánchez Romero. Cuando Málaga fue capital del Califato. Aportaciones de la Arqueología sobre los hammudíes. Por Mª Carmen Íñiguez Sánchez. Editan: Ámbito Cultural de El Corte Inglés y CIS Arqueología S.L. Patrocinan: Universidad de Jaén, Ayuntamiento de Ardales, Ayuntamiento de Málaga, CIS Arqueología S.L.

El 10 de mayo de 2014 se celebró la cuarta edición de Geolodía en la provincia de Cádiz. La excursión se presenta bajo el título “Agua y Karst entre Ubrique y Villaluenga del Rosario”. En ella se pretende mostrar a un público lo más amplio posible, las facetas de la geología que muestran las relaciones del entorno con el agua y el karst. El karst es una forma de paisaje típica y característica de zonas con rocas carbonatadas, como calizas y dolomías, y está producido por la interacción de estas rocas con el agua. El agua ocasiona la disolución, movilización y de nuevo precipitación de parte de los componentes de las rocas calcáreas y da lugar a numerosas formas tanto en el exterior de los macizos rocosos como en su interior, en  cuevas, simas y galerías. Además se trataron otras cuestiones relacionadas con el agua como el abastecimiento, la hidrodinámica de las aguas subterráneas en la zona y  las captaciones en pozos. De igual modo se explicaron algunos riesgos geológicos asociados a inundaciones, desprendimientos y deslizamientos en los cuales el agua juega un papel preponderante.

Cuaderno didáctico sobre los yacimientos romanos del municipio de Marbella: Villa Romana de Río Verde, Termas de Las Bóvedas y Basílica y Necrópolis Paleocristianas de Vega del Mar. Orientado al alumnado de 6º de Primaria y 1º de ESO. Ilustraciones de Alejandro Pérez Ordóñez, textos de Joaquín Aragón Jiménez y Juan Carlos García Romero.

Este libro es el resultado de un proyecto de investigación sobre memoria histórica y su objetivo es la divulgación de los resultados obtenidos en la consulta de fuentes archivísticas de la Serranía de Ronda. Esta iniciativa se complementa con la elaboración de una base de datos basada en un programa de software libre para la difusión de los datos más relevantes revelados en esta tarea investigadora a través de Internet. Esta obra además sirve de catálogo de una exposición pública de carácter itinerante integrada por una selección documental y material de lo investigado que recorrerá toda la comarca. La idea es contribuir a recuperar la historia de los hechos represivos acaecidos en la Serranía de Ronda y el valle del Genal tras la sublevación militar del 18 de julio de 1936 y la recuperación de la memoria personal de las víctimas del franquismo. Este proyecto permite hacer extensiva a estos territorios de la provincia de Málaga una iniciativa precedente relativa a la Sierra de Cádiz.